MireiaVives iBorja Penalba actúen el diumenge 3 d’octubre a la festa de la verema VINITERRÀNIA de Benlloch. Un festival que està convertint aquest població de la Plana Alta en la capital del vi de la província de Castelló. La població que agrupa en el seu terme municipal un bon nombre de bodegues, va recuperar, ara fa 6 anys, la tradicional festa de la verema.
-Vi negre o blanc?
Negre
-Al llarg de la vostra carrera, almenys per separat (recorde un espectacle de poesia de Vicente Andrés Estellés amb vi i pimentó torrat), el vi ha tingut una presència important. I ara actueu al Viniterrània, la festa de la verema de Benlloch. Hi ha molt de vi a les vostres vides?
“Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.
Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos.
I si a vegades, sobre els graons d’un palau, sobre l’herba verda d’una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l’embriaguesa, pregunteu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l’ona, l’estel, l’ocell, el rellotge, us contestaran: “És l’hora d’embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga!”
Baudelaire
-Les vostres carreres artístiques tenen orígens molt distants, musicalment parlant, com es va produir este maridatge tan perfecte?
La perfecció no existeix. Tan sols hem barrejat dues varietats de raïm per crear-ne una pròpia, potser identificable però de cap manera etiquetable. Heterodòxia i eclecticisme. No som gens de Robert Parker.
-Que conserveu de les vostres experiències musicals anteriors i que heu preferit deixar pel camí?
L’experiència es conserva per sempre, conscientment o no. Després, tot és créixer i fer camí.
-A les vostres cançons intercaleu temes intimistes amb d’altres més festius i fins i tot ballables. Quins penseu que valora més el vostre públic?
La percepció de les cançons als concerts, als carrers o les cases és variant, com és lògic. Hi ha gent per a tot tipus de música i hi ha música per a tot tipus de moments. Com que no fem enquestes no entenem de valoracions concretes. Dit això, cal reconèixer que als concerts refem repertoris sobre la marxa en funció de la resposta del públic. Com? Mai es sap…
-Sou vi jove i afruitat o porteu camí de gran reserva?
Cap dels dos. Som criança amb tocs afruitats i amb els tanins assentats. Els “gran reserves” solen tindre un punt rovellat, i ara per ara trobem que no és el nostre lloc. Pensem que encara podem sorprendre.
-De sempre s’heu mostrat compromesos amb la recuperació de les arrels del poble valencià. Ara, actueu a un festival del vi que pretén, precisament, recuperar la tradició vitivinícola del país. És una casualitat o forma part d’este compromís?
Ambdós (o ambdues) militem en la música com a eina de desintoxicació personal i també per mostrar la profunda estima que sentim pel nostre país, la nostra cultura o la nostra llengua. No ens hem especialitzat en la recuperació de les arrels, però on hi haja vi, n’hi ha felicitat. I si és amb música, joia.
-Que podem esperar en el futur de Mireia Vives i Borja Penalba?
Un disc eclèctic, dispar i heterodox -com ho som nosaltres-, farcit del treball conjunt fet al llarg dels últims 4 anys. Acte seguit, una gira de concerts a partir del disc. I després, totes les incògnites. Hui és hui i demà ja vorem.